La seguretat als transports públics

Fa unes setmanes, l’agenda política i l’opinió publicada, posaven la seva atenció en els robatoris i furts al transport públic, a Barcelona. La resposta va ser molt encertada: la creació d’una Divisió de Transport a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra per actuar de forma específica a trens, metro i aeroports.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) durant l’any 2009 es van moure més de 414 milions de viatgers a Metro, Ferrocarrils de la Generalitat i tramvies; més de 212 milions de viatgers a l’any 2008 només a les línies d’autobusos de la ciutat de Barcelona; més de 110 milions de viatgers als trens de rodalies i més d’11 milions als trens regionals durant l’any 2009.

Són magnituds que, per sí soles, demanen l’interès de la seguretat pública. Més encara quan es detecten problemes d’inseguretat.

Per posar-hi un exemple d'aquestes magnituds, només la línia 1 de Rodalies transporta 102.214 viatgers diaris de promig, uns 39,6 milions de persones a l’any. Per l’estació de Mataró, diàriament, passen 20.438 viatgers en un dia laborable. Per estacions de tren com L’Hospitalet, Vilanova i la Geltrú o Granollers, passen unes 20.000 persones cada dia laborable. 

Cada estació de tren, metro o ferrocarril de la Generalitat de la ciutat de Barcelona i dels principals nuclis de població i/o nusos de comunicació de l’Àrea i la Regió Metropolitana, cada línea de transport, és un microcosmos on es reprodueixen gran part dels riscos generals per a la seguretat i es generen d’específics.

Però aquestes magnituds, des del punt de vista de la seguretat pública, no poden ser tractades amb paràmetres clàssics de ratio de policia o vigilant per x població. Això seria insostenible. 

L’anunciat reforç de la seguretat al transport públic amb la presència d’agents de Guàrdia Urbana de Barcelona i de mossos, és interessant des del punt de vista de la seguretat subjectiva, útil des del punt de vista de la seguretat objectiva, però encara caldran més esforços i mesures per millorar la seguretat.

Acabem de comprovar, amb el desafortunat atropellament mortal d’un jove per un bus nocturn desprès d’un incident dins del vehicle, que queda un camí molt llarg per recórrer abans d’assolir un bon nivell de seguretat al nostre transport públic. Un grup de policies uniformats en mig d’una teranyina de milers de quilòmetres de xarxa de transport públic i centenars d’estacions i parades, tots els dies, a totes hores, no serà suficient.