El Dret de la Seguretat. Disciplina jurídica

El propòsit d'aquest article en particular i del projecte Dret de la Seguretat en general, és reflexionar sobre tots aquells aspectes de naturalesa jurídica que de forma directa conformen el marc legal del que podríem anomenar Sistema de Seguretat Pública.

Recorrent a la gènesi d'altres disciplines jurídiques que han aconseguit condició o estatus autònom respecte d'altres branques del Dret, el Dret de la Seguretat es pot definir com “la disciplina del Dret Públic que conté les normes reguladores de les relacions jurídiques concernents a la Seguretat Pública”.

Igualment, el Dret de la Seguretat pot definir-se com l'ordenament propi i singular del Sistema de Seguretat Pública, això és, el conjunt de normes que regulen l'exercici de les funcions de seguretat pública de l'Estat i altres Administracions Públiques.

D'aquesta última definició cal deduir les següents característiques del Dret de la Seguretat:

1. És un ordenament jurídic propi.

2. Regula l'exercici d'una funció pública.

Per tant, el Dret de la Seguretat és una disciplina jurídica l'objecte de la qual d'estudi és l'àmbit de la denominada seguretat pública, i es pot definir com un conjunt de normes de Dret Públic que regulen i organitzen el Sistema de Seguretat, les activitats dels operadors del sistema, les disposicions estatutàries del personal que ho integra i les relacions dels ciutadans i els seus drets respecte d'aquest Sistema.

En base aquesta conceptualització del Dret de la Seguretat pot predicar-se el seu estatus de disciplina jurídica autònoma?

Per validar aquesta autonomia jurídica haurien de donar-se les següents premisses:

1. Les institucions són susceptibles d'una sistematització orgànica.

2. Especialització legislativa que s'evidencia en normes que regulen un àmbit d'activitat molt concret.

3. Un conjunt de principis propis i comuns.

Sens dubte, el Dret de la Seguretat respon afirmativament a aquestes premisses.